Introducció del blog: Avis catalans
He escollit aquest tema, perquè primerament, és un tema del que més o menys puc extendre'm una miqueta i no sabia que agafar-me.Els avis catalans (que viuen a Catalunya), tenen molat experiència, no han viscut una generació fàcil, amb el general Franco, que va prohibir el català, la guerra civil quan eren petits, les conseqüències que això va portar, crisis, fam, etc. Quants néts/nétes; pares/mares; fills/filles; van a visitar als nostres avis regularment? Poca gent, cada vegada més, tenen els avis com "un món apart", són gent que ha envellit i que ja no són útils, excepte quan volem la seva ajudar, és clar.
Els avis catalans, particularment els catalans, tenen molt a explicar, han passat per l'època més temuda, la època en que el general Franco va fer una dictadura, i estava en contra dels catalans, prohibint la llengua amb estrictes penes i fent lleis (de poca lògica), això és només un exemple; després, alguns, tenen l'experiència de època de guerres, la 2a guerra mundial, la guerra de Cuba (els seus pares marxaren i moriren allà), i després tota la pobresa que tenien a pesar de treballar 8 hores diàries i alguns sense descans ni festes. Evidentment això marca a una família.
Deixant apart tota l'experiència que poden haver passat, algú s'ha posat alguna vegada a la pell dels avis? Poc a poc, es van fent grans i dèbils, segurament per això la gent els resideix a les residències de gent gran, en les quals avegades no fan res, i estan moltes vegades sols i aburrits. Per això, moltes vegades agraeixen, encara que sigui, una visita dels seus fills, amics, néts, veïns, etc.
L'Estat, i la Generalitat de Catalunya, no s'hi ha posat encara amb els avis/àvies, encara que obres com la "Obra Social" de la Caixa, ajuden a aquestes persones, fan jocs, es reuneixen, parlen i de tant en quant, se'n van de viatge per allà "de convivències".
