La riquesa familiar

Les ajudes als avis catalans d'avui en dia són cada vegada majors per part de les ONG's o pland d'ajudes socials. Molta gent s'empenya en que els avis de casa siguin cuidats per algú "desconegut" podent ser cuidats per algú de la família, que segur que li fa més il·lusió, sempre i quan la situació no sigui molt "extrema" o que els avis visquin en llocs inaccessibles facilment. Encara que aquests plans sí que són perfectes pels avis que viuen en pobles allunyats, els que viuen a la ciutat, segur que prefereixen el cuidado d'algú del seu entorn. Recordem però, que molts no poden cuidar-se per sí sols, en aquests casos de situació "extrema", jo veig bè que algú que no pugui cuidar-lo perquè està al treball o el que suigui, i vingui algú i el cuidi, perfecte. En altres situació em sembla una mica "deixat" per part dels fills, ja que el que fa és "apartar-lo" del seu "entorn", bé perquè pugui estar més tranquil (una persona egocèntrica) o bé perquè creu que pot cuidar-se sol. Però encara que puguin cuidar-se sols, a ningú ens agrada estar sols, o és molt millor si algú ens ve a veure. Si els avis, o els fills són rics, bé perquè han estalviat durant la seva vida, o perquè els fills tenen un treball que recompensa molts diners, llavors poden apuntar-se a un esplai de gent gran, podent així relacionar-se amb altre gent de la seva edat, compartir experiències mútues (Guerra civil, el franquisme, la "mili", etc.), i també fent excursions a l'extranger per "veure món".

La conclusió que jo puc extreure d'això, és que si no som rics, i els nostres avis no tenen prou diners estalviats, toca fer-li una visita de tant en quant.